TACKK

Que és el tackk?

Tackk li permet personalitzar i editar el seu missatge en el moment que visiti la pàgina. Només cal fer clic i començar a escriure. No es requereix cap connexió. És com un volant per virar un pal de telèfon.
Tackk sobre aquesta moto que tens en venda. Tackk sobre la seva compromís i el seu gran dia. Tackk sobre els propers concerts de la banda. Tackk sobre les seves vacances en família. Pot Tackk de res. Vostè controla l'aparença de la seva Tackk, qui compartir-lo amb, i fins i tot el temps que viu. A què estàs esperant?

DIFERENTS WORD CLOUD

DIFERENTS LLOCS WEB ON FER WORD CLOUD

• WORDLE -http://www.wordle.net 

• WORDITOUT -http://worditout.com

• TAGXEDO-http://www.tagxedo.com/

QUÈ ÉS EL "WORD CLOUD"?

Núvol de paraules


Núvol de paraules amb termes relacionats amb la Web 2.0.
Un núvol de paraules (tag cloud o word cloud en anglès) és una mena de semàntica condensada d'un document en la qual els conceptes claus són representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més freqüentment consultats. S'utilitzen bàsicament per destacar la seva importància en els directoris o llocs web. És possible classificar les paraules per ordre alfabètic, per popularitat o per representació dins el lloc.
El lloc web de compartició de fotos Flickr va ser el primer en implementar aquest sistema de contingut. La idea prové d'un sistema de visualització de llocs web ideat per Jim Flanagan.

3 CODIS QR

(unitaglive)QR1_VISITCARD: Aqui hi ha la meva targeta de visita.

(QRhacker)QR2_URL:Amb aquest codi qr podras accedir al meu blog!!

(CódigosQR)QR3_TEXT: Aquest codi t'ensenya coses sobre marcel·lí champanyat

QUÈ ÉS UN CODI QR?

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus creadors, Euge Damm y Joaco Retes, aspiren que el codi permeti que el seu contignut es llegeixi a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país.

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

-TEXT

-URL, ens permetrà visitar una pàgina web concreta amb un sol clic

-SMS, podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat amb un sol clic

-VCARD, targes de presentació

L'estàndard japonès per als codis QR, JIS X 0510, ha estat publicat el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, ha estat aprovada el juny de 2000. Les possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gestió i màrqueting (especialment en opt-in màrqueting i promocions) són novedoses i interessants ja que, mitjançant els codis qr, es poden unir dos suports històricament aïllats: paper i internet o tinta i bits. Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.

GOOGLE MAPS

Google Maps és una aplicació de servei de mapes web i la tecnologia proveïda per Google, que alimenta molts serveis basats en mapes, com el lloc web de Google Maps, Google Ride Finder, Google Transit, i els mapes incrustats en pàgines web de tercers a través de la API de Google Maps. Ofereix mapes de carrers, un planificador de rutes per viatjar a peu, en cotxe, en bicicleta (beta), o amb el transport públic i un localitzador per a les empreses urbanes en nombrosos països de tot el món. Imatges de satèl · lit de Google Maps no s'actualitzen en temps real, sinó que són diversos mesos o anys d'edat.

ELS MEUS DOS MAPES

El primer mapa mostra els diferents clubs esportius que hi han a girona.

Ver Esports club Enric Paredes en un mapa más grande
Aquest segon el nom dels carrers de dona de girona.

Ver carrers dones Enric Paredes en un mapa más grande

EL MEU PRIMER YOUTUBE
La música electrònica és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes, els seqüenciadors i, més recentment, els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari, tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània. També s'hi solen utilitzar instruments electromecànics com la guitarra elèctrica o l'orgue Hammond. Hi ha una gran quantitat de gèneres de música electrònica, que mostren un ventall molt ample de sonoritats; des de la música ambiental fins a la música industrial més experimental, passant per estils com el synthpop, dance (i totes les seves variants), hip hop o el chill out, tots ells tenen en comú l'ús predominant o exclusiu dels instruments electrònics.

Els Manel

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs de P2P, els wikis i els blogs. Un lloc Web 2.0 permet interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.

El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hostingen anglès), com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

El terme va ser encunyat per Dale Dougherty de O'Reilly Media en una pluja d'idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar idees per a una conferència. Dougherty va suggerir que la web estava en un renaixement, amb regles que canviaven i models de negoci que evolucionaven. Dougherty va posar exemples - "DoubleClick era la Web 1.0; AdSense és la Web 2.0. Ofoto és Web 1.0; Flickr és Web 2.0." - En comptes de definicions, i va reclutar a John Battelle per donar una perspectiva empresarial, i O'Reilly Media, Battelle, i MediaLive va llançar la seva primera conferència sobre la Web 2.0 a l'octubre de 2004. La segona conferència es va celebrar l'octubre de 2005.

El 2005, Tim O'Reilly va definir el concepte de Web 2.0. Un mapa mental elaborat per Markus Angermeier resumeix la relació del terme Web 2.0 amb altres conceptes.

En la seva conferència, O'Reilly, Battelle i Edouard van resumir els principis clau que creuen que caracteritzen les aplicacions web 2.0: la web com a plataforma, dades com el "Intel Inside", efectes de xarxa conduïts per una "arquitectura de participació"; innovació i desenvolupadors independents, petits models de negoci capaços de redifundir serveis i continguts, el perpetu beta, programari per sobre d'un sol aparell.

En general, quan esmentem el terme Web 2.0 ens referim a una sèrie d'aplicacions i pàgines d'Internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva i la intercreativitat per proporcionar serveis interactius en xarxa.